Les passades eleccions europees han tingut lloc en el marc de la major crisi sistèmica, una crisi económica, ecológica i social, de les últimes dècades. Front a la crisi, el projecte de les èlites europees és aprofundir en les politiques neoliberals que ens han portat a la crisi i fer només algunes tímides reformes que assegurin la viabilitat del propi sistema. Que tot canvii perquè no canvii res, sembla ser la seva màxima.
Front als intents que la crisi la paguin els i les treballadores i no els seus reponsables és necessari organitzar una resposta social amb criteris unitaris, buscant la convergència entre les diferents lluites, per evitar que aquestes quedin aïllades, i sumant sinergies. En els darrers mesos hem tingut importants mobilitzacions a Catalunya, que mostren la capacitat de resistència social existent, però també les dificultats reals per traduir el malestar social en mobilitzacions. La crisi obre espai per un discurs anticapitalista, per una crítica radical al sistema, però si no sóm capaços d’articular la resistència, també pot traduir-se en desengany, desmoralització, apatia o suport a alternatives reaccionàries. En els propers mesos caldrà seguir organitzant les lluites desde baix, barri a barri, centre de treball a centre de treball, i també anar preparant espais de trobada com el proper Fòrum Social Català de gener de 2010 o les mobilitzacions durant la presidència espanyola de la Unió Europea el primer semestre de també de 2010.
Però amb la resistencia social no n’hi ha prou. És necessari també construir una alternativa anticapitalista en el terreny polític, que no deixi la representació política en mans dels partits que avui la monopolitzen. L’esquerra catalana té el repte d’avançar cap a la configuració d’una alternativa pel conjunt de Catalunya, que ofereixi un projecte d’esquerres lligat als moviments i a les lluites socials. De moment, no existeixen vies clares per fer-ho, si bé aquest ha de ser l’horitzó de treball.
Les eleccions europees, amb els 5111 vots obtinguts per la llista de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i els 16576 vots d’Iniciativa Internacionalista a Catalunya [també cal assenyalar els 2452 i 3590 obtinguts al País Valencià i els 346 i 1562 a les Illes Balears respectivament], han confirmat que existeix un petit espai per a opcions alternatives a les de l’esquerra oficial del govern d’Entesa i que, malgrat totes les dificultats estructurals, és posible començar a obrir una petita escletxa en el terreny electoral al marge dels partits tradicionals. Les darreres eleccions municipals ja van mostrar també la consolidació d’algunes d’alternatives locals, amb candidatures de les CUP, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) i altres. Les dificultats materials, organitzatives, de presència mediàtica, etc., fan molt difícil poder construir una alternativa amb audiència de masses. Obrir escletxes és complicat, però a poc a poc ho anem aconseguint.
Moltes persones d’esquerres, davant l’inexistència d’una alternativa creïble, encara segueixen donant suport, sense convicció i de mala gana, als partits tradicionals o, simplement, segueixen optant per l’abstenció resginada i crítica. Però, almenys, es pot començar a anar trencant amb el dilema de votar instrumentalment pel mal menor o quedar-se en l’abstenció escèptica o resignada. Es tracta d’aprofundir en aquest camí.
Una novetat important d’aquestes eleccions europees és que un nombre significatiu de militants de formacions com ICV o EUiA han optat per desmarcar-se d’aquestes formacions, recolzant la candidatura de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. És important consolidar aquesta tendència. Encara són molts aquells i aquelles, però, que per pragmatisme segueixen recolzant a aquestes formacions, en espera d’un gir cap a posicions d’esquerra...que no arribarà mai. La gestió d’ICV-EUiA al govern d’Entesa no deixa dubtes possibles i l’allunyament d’aquestes formacions respecte als moviments socials i les lluites populars és cada cop més evident. Pel què fa a IU i EUiA, casos com el recent pacte entre IU i Esperanza Aguirre pel control de CajaMadrid, posa en evidència que el suposat gir a l’esquerra de Cayo Lara és simplement cosmètic.
Mirant cap al futur i cap al proper període, en el terreny polític considerem que seria desitjable poder posar en peu una candidatura anticapitalista per a les properes eleccions autonòmiques, diferenciada de l’esquerra gestionària avui hegemònica, subalterna a les polítiques social-liberals, i als límits del marc constitucional vigent i de la fracassada reforma estatutària. Desde Revolta Global-Esquerra Anticapitalista estem disposats/ades a avançar en aquesta via, continuant el camí emprès en aquestes eleccions europees i que valorem com un positiu petit pas endavant en la construcció d’una alternativa anticapitalista.
Per avançar en aquesta direcció esperem comptar amb les voluntants i suport de més militants desencantats dels partits tradicionals, d’ICV-EUiA que es vagin decantant cap a la construcció d’una alternativa anticapitalista, així com d’activistes de moviments socials que comparteixin la necessitat de construir nous referents polítics.
Considerem també important discutir fraternalment, des de les diferències de projecte i des del respecte mutu, amb Iniciativa Internacionalista en cas que aquesta tingui continuitat després de les eleccions europees. És important mantenir una bona relació entre ambdós projectes i anar explorant vies de col.laboració futures, per consolidar les escletxes obertes en les eleccions del 7 de juny.
Finalment, també és important articular una discussió i explorar vies de col.laboració amb altres sectors de l’esquerra catalana, que no han estat presents de forma pròpia a les eleccions europees, com la CUP, que té obert un procés de discussió sobre la conveniència o no de presentar-se a les pròximes eleccions autonòmiques. Si la CUP decideix presentar-se a les eleccions autonòmiques, i ho fa en base a uns plantejaments situats en ruptura amb les polítiques de l’actual govern d’Entesa i sobre unes bases programàtiques anticapitalistes, considerem que seria positiu explorar la possibilitat de poder articular una candidatura conjunta, des del reconeixement de les diferències i realitats diverses que representem, i oberta a altres sectors i a activistes de moviments socials de perfil combatiu i anticapitalista, lligada a les lluites socials i amb un plantejament no gestionari.
No existeixen fórmules màgiques per a l’articulació d’una nova alternativa anticapitalista a Catalunya. Les confluències entre els diferents sectors organitzats han de ser fruit, no d’acords en fred i artificials des de dalt, sinó conseqüència d’un treball previ en comú i de la verificació d’acords suficients, en el terreny programàtic i de pràctica quotidiana, i del forjament de confiances mútues i del reconeixement de la pròpia pluralitat de l’esquerra combativa i de l’especificitat dels diferents projectes existents.
Entre tots i totes, tenim el repte de comprovar si això és possible i anar forjant un camí comú per part dels i les que estem convençudes que cal canviar el món de base.
